Va heretar un imperi immens, convertint-se en el rei més poderós del seu temps. Al ser tan gran, el govern li devia ser difícil, i suposo que per això va instaurar els consells. A més, perquè tingués gent de confiança al capdavant de cada territori va nomenar governadors i virreis. Tot això van ser encerts, però a on es va equivocar va ser en el seu afany de conquerir més territoris per unificar la cristiandat sota el seu poder. França i els turcs otomans li volien impedir la seva expansió territorial i al Sacre Imperi hi va tenir el problema del luteranisme. Aquests van ser els inconvenients que va tenir per complir el seu objectiu.
Al final, es va adonar que la seva política expansionista i catòlica no podia servir per a tots els seus territoris i va abdicar, dividint l'imperi: el Sacre Imperi va passar a ser pel seu germà Ferran i la resta de possessions pel seu fill Felip. Crec que el seu últim error va ser fer aquesta divisió, perquè això va provocar el problema que tindrien els seus successors amb les Províncies Unides.
Crec que la millor divisió hagués estat donar les terres que ell havia rebut de la seva mare a Felip II i les terres que havia heretat del seu pare a Ferran I; és a dir, tornar a fer la divisió territorial que hi havia abans que ell arribés al tron.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada