La revolució francesa va ser el conflicte social i polític
que hi va haver a França, iniciat al 14 de juliol de 1789 (atac de la Bastilla –
presó política de Lluís XIV i símbol de l’absolutisme – per part dels ciutadans
parisencs) fins al 1799 (quan Napoleó Bonaparte va arribar al poder).
Presa de la Bastilla (Houel)
L’assemblea constituent (1789-1791) va redactar una
Constitució on el règim polític passava a ser una monarquia parlamentària,
reconeixent la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans. Això
significava que la monarquia perdia poder. Després d’amenaces que havia rebut
el poble francès perquè no toquessin al rei, hi va haver una resposta popular
on els parisencs assaltaven el Palau de les Tulleries, marcant el final de la
monarquia i establint la república. Finalment, el 21 de gener de 1793 Lluís XVI
va ser executat a la guillotina.
El primer període republicà també se’l coneix amb el nom
de la Convenció, que era l’assemblea que tenia funció governativa. Primer va
ser dominada pels girondins i, posteriorment, pels jacobins, concretament pels
montagnards, dirigits per Robespierre, que va elaborar una Constitució on la
separació de poders no era gaire clara, iniciant l’època del Terror. El 27 de
juliol de 1794 (9 de termidor) hi va haver un cop d’estat i, posteriorment,
Robespierre va ser jutjat i exectutat. Per evitar que una sola persona
aclaparés els poders, van crear el Directori de 5 membres, que tenia el poder
executiu. En aquest període, Napoleó va anar aconseguint poder gràcies a les
seves victòries militars contra els antirevolucionaris i el 1799 (18 de brumari)
va fer un cop d’estat, pujant al poder.
Robespierre
Posteriorment, Napoleó va ser nomenat cònsol vitalici, on
va consolidar el liberalisme a França (codi civil, Banc de França, codi de
comerç i educació pública). El 1804 va transformar la República en Imperi i ell
va passar a ser emperador.
La revolució va fer que hi haguessin força canvis en la
societat francesa. Des del 1780 la crisis econòmica es va anar agreujant,
essent immersos en l’Antic Règim, on el rei tenia tots els poders, els
privilegiats tenien més drets que deures i els no privilegiats (3r estat) més
deures que drets (havent de suportar el pes econòmic del regne).
Quan va acabar l’Imperi napoleònic, va començar el
període de la Restauració, on van tornar a instaurar la monarquia, però el rei
no tenia tant poder com abans i, a més, feia Cartes atorgades, reconeixent
drets a la població. Al Congrés de Viena també van fer que França tornés a les
fronteres que tenia abans de la Revolució, va enfortir dos estats coixí per
dificultar l’expansionisme francès i van repartir els territoris de manera
equilibrada entre Àustria, Prússia i Rússia.
Mapa del territori francès després de la Revolució, incloent el període napoleònic
Però, el poble no va estar conforme amb això i hi va
haver una nova onada revolucionària, iniciada per Espanya (que va fer jurar la
Constitució a Ferran VII). França també va reaccionar quan Carles X va intentar
derogar la Carta atorgada concedida per Lluís XVIII, entronitzant a Lluís Felip
d’Orleans (líder de la burgesia acomodada). També hi va haver altres
revolucions, però tenien com a objectiu aconseguir la independència d’un
territori.
El 1848 hi va haver una revolució a França, que tenia, a
part del liberalisme i nacionalisme, un
component social i obrer. Aquesta revolució va proclamar la II República
i es va elaborar la Constitució de 1848. En les eleccions va guanyar Lluís
Napoleó Bonaparte, que va imposar un govern més autoritari, proclamant el II
Imperi. Aquesta revolució va fracassar.
La llibertat guiant al poble (Delacroix)
Tots aquest processos van servir perquè hi hagués un
avenç de la democràcia, el poble havia guanyat poder, perdent-ne la monarquia
que havia de tenir més en compte a la població. També va canviar l’estructura
de la societat, servint de punt de partida per a una organització del moviment
obrer més moderna i eficaç (sindicats, partits, etc.).
