Opinió sobre la Guerra dels Segadors

"Corpus de sang" d'Antoni Estruch i Bros

El que va passar el 7 de juny de 1640 va ser el més normal de les coses que podien ocórrer. Quan t'impedeixen la teva llibertat pots acabar revoltant-te contra la persona que governa. Els pagesos, cansats d'haver d'allotjar, d'alimentar i d'aguantar els abusos dels soldats castellans, que havien d'anar a la Guerra dels 30 anys, van agafar les seves eines com a armes i van plantar oposició a la política del rei Felip IV (iniciant la ruptura entre la Monarquia Hispànica i el Principat de Catalunya, que es pot dir que encara dura fins a dia d'avui). Aquesta revolta hagués pogut quedar en un no res, però França (sempre enfrontada amb la Monarquia Hispànica) va ajudar a aquells pagesos catalans. Un dels caps que van rodar va ser el del virrei de Catalunya, representant del monarca hispànic al Principat. Catalunya es va convertir en un camp de batalla. La resolució que hi va haver també va fer mal a Catalunya: el Tractat dels Pirineus. Els dos reis (l'hispànic i el francès) van acordar sobre un tercer territori: el Principat català. Per acabar la guerra i convèncer al rei de França que deixés de donar suport als pagesos catalans, Felip IV va fer que les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir passessin a ser franceses. A partir de llavors, mai més van tornar a formar part de Catalunya i, per tant, de l'Espanya actual.

Opinió sobre Carles V

Va heretar un imperi immens, convertint-se en el rei més poderós del seu temps. Al ser tan gran, el govern li devia ser difícil, i suposo que per això va instaurar els consells. A més, perquè tingués gent de confiança al capdavant de cada territori va nomenar governadors i virreis. Tot això van ser encerts, però a on es va equivocar va ser en el seu afany de conquerir més territoris per unificar la cristiandat sota el seu poder. França i els turcs otomans li volien impedir la seva expansió territorial i al Sacre Imperi hi va tenir el problema del luteranisme. Aquests van ser els inconvenients que va tenir per complir el seu objectiu. 

Al final, es va adonar que la seva política expansionista i catòlica no podia servir per a tots els seus territoris i va abdicar, dividint l'imperi: el Sacre Imperi va passar a ser pel seu germà Ferran i la resta de possessions pel seu fill Felip. Crec que el seu últim error va ser fer aquesta divisió, perquè això va provocar el problema que tindrien els seus successors amb les Províncies Unides. 

Crec que la millor divisió hagués estat donar les terres que ell havia rebut de la seva mare a Felip II i les terres que havia heretat del seu pare a Ferran I; és a dir, tornar a fer la divisió territorial que hi havia abans que ell arribés al tron.

Bloc 2: Carles V

Carles V a Mühlberg; de Ticià

Nascut a Gant (Flandes), va governar un imperi immens:

• Va heretar, per part dels avis materns, la Corona de Castella (amb Canàries, els territoris africans i els americans) i la Corona d'Aragó (amb Sardenya, Nàpols i Sicília).
• Va heretar, per part dels avis paterns, el Sacre Imperi, els estats de la casa d'Àustria, el Països Baixos, Luxemburg, Franc Comtat, Artois i Charolais.

Carles V exercia el govern, dirigia la política exterior, l'administració, l'exèrcit i posava els impostos. Els consells l'ajudaven:

• Temàtics:
• Consell d'Estat
• Consell d'Hisenda
• Consell de la Inquisició
• Consell de Croada
• Consell d'ordes
• Territorials:
• Consell de Castella
• Consell d'Aragó
• Consell de Flandes
• Consell d'Índies
• Consell de Portugal
• Consell d'Itàlia

Va instaurar les audiències que estaven encarregades d'administrar justícia.

El seu objectiu era unificar la cristiandat sota el seu poder. Els seus problemes van ser:

• La rebel·lió de les Comunitats. Els nobles castellans es van rebel·lar en contra del rei. Carles V havia posat nobles flamencs en els llocs de confiança de la cort, però després d'aquesta rebel·lió, aquests llocs se'ls van repartir els nobles castellans i els flamencs. 
• França va ser el seu principal rival per aconseguir l'hegemonia europea i les dues potències van estar en guerra durant tot el regnat.
• Els turcs otomans amenaçaven el Mediterrani i la frontera del Sacre Imperi.
• La rebel·lia dels prínceps protestants alemanys. Carles V va intentar frenar el luteranisme però va fracassar. A Castella el tractaven de protestant i al Sacre Imperi de catòlic.

Decebut per no aconseguir el seu objectiu, va cedir el poder i va dividir els seus territoris tot donant el Sacre Imperi al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill Felip.