.jpg)
.jpg)
dimarts, 10 de juny del 2014
Bloc 7: Espanya i Catalunya durant els segles XIX i XX
diumenge, 26 de gener del 2014
Bloc 4a. La Revolució Francesa
La revolució francesa va ser el conflicte social i polític
que hi va haver a França, iniciat al 14 de juliol de 1789 (atac de la Bastilla –
presó política de Lluís XIV i símbol de l’absolutisme – per part dels ciutadans
parisencs) fins al 1799 (quan Napoleó Bonaparte va arribar al poder).
Presa de la Bastilla (Houel)
L’assemblea constituent (1789-1791) va redactar una
Constitució on el règim polític passava a ser una monarquia parlamentària,
reconeixent la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans. Això
significava que la monarquia perdia poder. Després d’amenaces que havia rebut
el poble francès perquè no toquessin al rei, hi va haver una resposta popular
on els parisencs assaltaven el Palau de les Tulleries, marcant el final de la
monarquia i establint la república. Finalment, el 21 de gener de 1793 Lluís XVI
va ser executat a la guillotina.
El primer període republicà també se’l coneix amb el nom
de la Convenció, que era l’assemblea que tenia funció governativa. Primer va
ser dominada pels girondins i, posteriorment, pels jacobins, concretament pels
montagnards, dirigits per Robespierre, que va elaborar una Constitució on la
separació de poders no era gaire clara, iniciant l’època del Terror. El 27 de
juliol de 1794 (9 de termidor) hi va haver un cop d’estat i, posteriorment,
Robespierre va ser jutjat i exectutat. Per evitar que una sola persona
aclaparés els poders, van crear el Directori de 5 membres, que tenia el poder
executiu. En aquest període, Napoleó va anar aconseguint poder gràcies a les
seves victòries militars contra els antirevolucionaris i el 1799 (18 de brumari)
va fer un cop d’estat, pujant al poder.
Robespierre
Posteriorment, Napoleó va ser nomenat cònsol vitalici, on
va consolidar el liberalisme a França (codi civil, Banc de França, codi de
comerç i educació pública). El 1804 va transformar la República en Imperi i ell
va passar a ser emperador.
La revolució va fer que hi haguessin força canvis en la
societat francesa. Des del 1780 la crisis econòmica es va anar agreujant,
essent immersos en l’Antic Règim, on el rei tenia tots els poders, els
privilegiats tenien més drets que deures i els no privilegiats (3r estat) més
deures que drets (havent de suportar el pes econòmic del regne).
Quan va acabar l’Imperi napoleònic, va començar el
període de la Restauració, on van tornar a instaurar la monarquia, però el rei
no tenia tant poder com abans i, a més, feia Cartes atorgades, reconeixent
drets a la població. Al Congrés de Viena també van fer que França tornés a les
fronteres que tenia abans de la Revolució, va enfortir dos estats coixí per
dificultar l’expansionisme francès i van repartir els territoris de manera
equilibrada entre Àustria, Prússia i Rússia.
Mapa del territori francès després de la Revolució, incloent el període napoleònic
Però, el poble no va estar conforme amb això i hi va
haver una nova onada revolucionària, iniciada per Espanya (que va fer jurar la
Constitució a Ferran VII). França també va reaccionar quan Carles X va intentar
derogar la Carta atorgada concedida per Lluís XVIII, entronitzant a Lluís Felip
d’Orleans (líder de la burgesia acomodada). També hi va haver altres
revolucions, però tenien com a objectiu aconseguir la independència d’un
territori.
El 1848 hi va haver una revolució a França, que tenia, a
part del liberalisme i nacionalisme, un
component social i obrer. Aquesta revolució va proclamar la II República
i es va elaborar la Constitució de 1848. En les eleccions va guanyar Lluís
Napoleó Bonaparte, que va imposar un govern més autoritari, proclamant el II
Imperi. Aquesta revolució va fracassar.
La llibertat guiant al poble (Delacroix)
Tots aquest processos van servir perquè hi hagués un
avenç de la democràcia, el poble havia guanyat poder, perdent-ne la monarquia
que havia de tenir més en compte a la població. També va canviar l’estructura
de la societat, servint de punt de partida per a una organització del moviment
obrer més moderna i eficaç (sindicats, partits, etc.).
dissabte, 21 de desembre del 2013
Bloc 3: Els canvis del segle XVIII
El segle XVIII va ser un segle de transició en molts aspectes:
Per començar, el sistema polític, econòmic i social pervivent dels segles anteriors
era l’Antic Règim (caracteritzat per una societat estamental, un predomini de l’agricultura
i l’absolutisme). Però, durant el segle XVIII, es va desenvolupar un moviment
intel·lectual anomenat Il·lustració, que pretenia canviar la immobilitat social
per una societat que permetés el progrés social, una economia sense gremis, ja
que consideraven que la controlaven, el liberalisme en comptes de l’absolutisme
i la tolerància religiosa; sempre utilitzant la raó, pensant que l’ésser humà
és el centre de les teories i una convivència amb tolerància. La causa principal d’aquest
reformisme és que la societat estava molt reprimida pel poder dels privilegiats
(règim senyorial), ja que era molt pautada i tancada, i es va veure que s’havia
de canviar el sistema. Poc després, els burgesos francesos es revoltarien donant
lloc a la Revolució francesa.
En la cultura també hi va haver un canvi important: l’estil artístic de la
primera meitat del segle XVIII era el rococó, una exageració del barroc, però
que, durant la segona meitat d’aquest segle, començava a crear cert esgotament
i el descobriment de les ruïnes de Pompeia va provocar que sorgís el
neoclassicisme, un moviment que s’oposava el barroc.
A Espanya, el segle va començar amb la fi de la Monarquia Hispànica (i l’inici
de l’hegemonia francesa) amb la Guerra de successió entre Felip d’Anjou i l’Arxiduc
Carles d’Àustria, coronant el francès. La Corona Catalanoaragonesa va haver de
patir les represàlies d’haver plantat cara a Felip V (1700-1724 i 1724-1746) i va
veure com els Decrets de Nova Planta abolien les seves institucions, per
exemple. Els altres reis que van haver-hi van ser: Lluís I (1724) (fill de Felip V),
Ferran VI (1746-1759) (germà de Lluís I) que va continuar les reformes del seu pare
Felip V, Carles III (1759-1788) (germanastre de Ferran VI) que va intentar
introduir el despotisme il·lustrat, i Carles IV (1788-1808) (fill de Carles III)
que va frenar les reformes del seu pare i es va trobar amb l’inconvenient de la
Revolució francesa. La Il·lustració va ser un moviment poc extens entre la
societat.
Parlament de Westminster (Peter Tillemans)
A Anglaterra es va desenvolupar un sistema polític diferent a l'absolutisme:
el parlamentarisme. Es basava en la doctrina enunciada per John Locke,
que es definia per llibertat, igualtat i propietat. S'hi va imposar la separació de
poders, on el Rei tenia el poder executiu, el parlament el legislatiu
i uns jutges independents el poder judicial.
diumenge, 10 de novembre del 2013
Opinió sobre la Guerra dels Segadors
"Corpus de sang" d'Antoni Estruch i Bros
El que va passar el 7 de juny de 1640 va ser el més normal de les coses que podien ocórrer. Quan t'impedeixen la teva llibertat pots acabar revoltant-te contra la persona que governa. Els pagesos, cansats d'haver d'allotjar, d'alimentar i d'aguantar els abusos dels soldats castellans, que havien d'anar a la Guerra dels 30 anys, van agafar les seves eines com a armes i van plantar oposició a la política del rei Felip IV (iniciant la ruptura entre la Monarquia Hispànica i el Principat de Catalunya, que es pot dir que encara dura fins a dia d'avui). Aquesta revolta hagués pogut quedar en un no res, però França (sempre enfrontada amb la Monarquia Hispànica) va ajudar a aquells pagesos catalans. Un dels caps que van rodar va ser el del virrei de Catalunya, representant del monarca hispànic al Principat. Catalunya es va convertir en un camp de batalla. La resolució que hi va haver també va fer mal a Catalunya: el Tractat dels Pirineus. Els dos reis (l'hispànic i el francès) van acordar sobre un tercer territori: el Principat català. Per acabar la guerra i convèncer al rei de França que deixés de donar suport als pagesos catalans, Felip IV va fer que les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir passessin a ser franceses. A partir de llavors, mai més van tornar a formar part de Catalunya i, per tant, de l'Espanya actual.
Opinió sobre Carles V
Va heretar un imperi immens, convertint-se en el rei més poderós del seu temps. Al ser tan gran, el govern li devia ser difícil, i suposo que per això va instaurar els consells. A més, perquè tingués gent de confiança al capdavant de cada territori va nomenar governadors i virreis. Tot això van ser encerts, però a on es va equivocar va ser en el seu afany de conquerir més territoris per unificar la cristiandat sota el seu poder. França i els turcs otomans li volien impedir la seva expansió territorial i al Sacre Imperi hi va tenir el problema del luteranisme. Aquests van ser els inconvenients que va tenir per complir el seu objectiu.
Al final, es va adonar que la seva política expansionista i catòlica no podia servir per a tots els seus territoris i va abdicar, dividint l'imperi: el Sacre Imperi va passar a ser pel seu germà Ferran i la resta de possessions pel seu fill Felip. Crec que el seu últim error va ser fer aquesta divisió, perquè això va provocar el problema que tindrien els seus successors amb les Províncies Unides.
Crec que la millor divisió hagués estat donar les terres que ell havia rebut de la seva mare a Felip II i les terres que havia heretat del seu pare a Ferran I; és a dir, tornar a fer la divisió territorial que hi havia abans que ell arribés al tron.
divendres, 1 de novembre del 2013
Bloc 2: Carles V
Carles V a Mühlberg; de Ticià
- Va heretar, per part dels avis materns, la Corona de Castella (amb Canàries, els territoris africans i els americans) i la Corona d'Aragó (amb Sardenya, Nàpols i Sicília).
- Va heretar, per part dels avis paterns, el Sacre Imperi, els estats de la casa d'Àustria, el Països Baixos, Luxemburg, Franc Comtat, Artois i Charolais.
- Temàtics:
- Consell d'Estat
- Consell d'Hisenda
- Consell de la Inquisició
- Consell de Croada
- Consell d'ordes
- Territorials:
- Consell de Castella
- Consell d'Aragó
- Consell de Flandes
- Consell d'Índies
- Consell de Portugal
- Consell d'Itàlia
El seu objectiu era unificar la cristiandat sota el seu poder. Els seus problemes van ser:
- La rebel·lió de les Comunitats. Els nobles castellans es van rebel·lar en contra del rei. Carles V havia posat nobles flamencs en els llocs de confiança de la cort, però després d'aquesta rebel·lió, aquests llocs se'ls van repartir els nobles castellans i els flamencs.
- França va ser el seu principal rival per aconseguir l'hegemonia europea i les dues potències van estar en guerra durant tot el regnat.
- Els turcs otomans amenaçaven el Mediterrani i la frontera del Sacre Imperi.
- La rebel·lia dels prínceps protestants alemanys. Carles V va intentar frenar el luteranisme però va fracassar. A Castella el tractaven de protestant i al Sacre Imperi de catòlic.
dimarts, 8 d’octubre del 2013
El renaixement
Arquitectura
Brunelleschi (Quattrocento):
- Cúpula de la Catedral de Florència
Brunelleschi (Quattrocento):
- Cúpula de la Catedral de Florència
- Església del Sant Esperit
Albert (Quattrocento):
- Santa Maria la Novella
Basílica de Sant Pere del Vaticà (Bramante, Miquel Àngel i Moderno) (Cinquecento)
Pintura
Botticelli (Quattrocento):
- La primavera
- El naixement de Venus
- Autoretrat
Masaccio (Quattrocento):
- La Trinitat
Leonardo da Vinci (Cinquecento):
- L'home de Vitruvi
- Gioconda
- L'últim sopar
Rafael (Cinquecento):
- L'escola d'Atenes
Miquel Àngel (Cinquecento):
- Sostre de la Capella Sixtina
Escultura
Ghiberti (Quattrocento):
- Porta del baptisteri de la Catedral de Florència
Donatello (Quattrocento):
- Gattamelata
Miquel Àngel:
- David (Quattrocento)
- Moisès (Cinquecento):
- La pietat (Cinquecento)
Renaixement hispànic
Estil herrerià:
El Escorial (Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera)
Estil plateresc:
Façana de la Universitat de Salamanca (Anònim)
Berruguete: L'adoració dels Reis Mags
El Greco:
- El soterrament del comte d'Orgaz
- Vista de Toledo
- L'espoli
Subscriure's a:
Missatges (Atom)