El segle XVIII va ser un segle de transició en molts aspectes:
Per començar, el sistema polític, econòmic i social pervivent dels segles anteriors
era l’Antic Règim (caracteritzat per una societat estamental, un predomini de l’agricultura
i l’absolutisme). Però, durant el segle XVIII, es va desenvolupar un moviment
intel·lectual anomenat Il·lustració, que pretenia canviar la immobilitat social
per una societat que permetés el progrés social, una economia sense gremis, ja
que consideraven que la controlaven, el liberalisme en comptes de l’absolutisme
i la tolerància religiosa; sempre utilitzant la raó, pensant que l’ésser humà
és el centre de les teories i una convivència amb tolerància. La causa principal d’aquest
reformisme és que la societat estava molt reprimida pel poder dels privilegiats
(règim senyorial), ja que era molt pautada i tancada, i es va veure que s’havia
de canviar el sistema. Poc després, els burgesos francesos es revoltarien donant
lloc a la Revolució francesa.
En la cultura també hi va haver un canvi important: l’estil artístic de la
primera meitat del segle XVIII era el rococó, una exageració del barroc, però
que, durant la segona meitat d’aquest segle, començava a crear cert esgotament
i el descobriment de les ruïnes de Pompeia va provocar que sorgís el
neoclassicisme, un moviment que s’oposava el barroc.
A Espanya, el segle va començar amb la fi de la Monarquia Hispànica (i l’inici
de l’hegemonia francesa) amb la Guerra de successió entre Felip d’Anjou i l’Arxiduc
Carles d’Àustria, coronant el francès. La Corona Catalanoaragonesa va haver de
patir les represàlies d’haver plantat cara a Felip V (1700-1724 i 1724-1746) i va
veure com els Decrets de Nova Planta abolien les seves institucions, per
exemple. Els altres reis que van haver-hi van ser: Lluís I (1724) (fill de Felip V),
Ferran VI (1746-1759) (germà de Lluís I) que va continuar les reformes del seu pare
Felip V, Carles III (1759-1788) (germanastre de Ferran VI) que va intentar
introduir el despotisme il·lustrat, i Carles IV (1788-1808) (fill de Carles III)
que va frenar les reformes del seu pare i es va trobar amb l’inconvenient de la
Revolució francesa. La Il·lustració va ser un moviment poc extens entre la
societat.
Parlament de Westminster (Peter Tillemans)
A Anglaterra es va desenvolupar un sistema polític diferent a l'absolutisme:
el parlamentarisme. Es basava en la doctrina enunciada per John Locke,
que es definia per llibertat, igualtat i propietat. S'hi va imposar la separació de
poders, on el Rei tenia el poder executiu, el parlament el legislatiu
i uns jutges independents el poder judicial.
